lunes, 9 de marzo de 2015

NAIX CICLISMO VALENCIANO, UNA ALTRA CRIATURA



Em dirigisc hui als milers de lectors i lectores d'este prestigiós bloc per fer-vos un anunci: he tornat a ser pare. Sí, este matí ha vingut al món una tercera criatura. Li diuen Ciclismo Valenciano, i s'afegix a Suheca.com i La Pasarela, les dos perles que havia parit fins ara. Des de hui, som ja família nombrosa, per la qual cosa crec que vaig a demanar-li a Montoro, a De Guindos o a qui siga la pertinent ajuda econòmica.
Bromes a banda, hui és per a mi un dia especial. Els qui em conegueu sabeu que des de menut he viscut amb passió l'esport del ciclisme i, encara que una mica menys, també m'apassiona la que hui és la meua professió, el periodisme. Després de molt de temps rumiant la idea i tractant de donar-li forma, per fi puc dir que he aconseguit complir una vella aspiració, la de posar en marxa la meua pròpia revista ciclista. A més, ho he fet sense por, tot i ser conscient que pot eixir bé però també molt mal. La revista de ciclisme no serà local, ni comarcal, ni provincial. Serà -ho és ja- d'àmbit autonòmic, amb tot el que això suposa. M'han dit que estic boig. I pense que molta raó mouen.
En esta nova entrada al bloc voldria mostrar el meu agraïment cap a moltes persones sense les quals mai hauria pogut posar en marxa este projecte. La primera de totes, com no, la meua Eva, pilar fonamental de la meua vida i que sempre em recolza en allò que faig. Algun dia tractaré de tornar-te tot el temps (i algun euret) que et robe en estes històries.
Una altra persona clau en este projecte ha estat el meu amigatxo Andreset, que ha posat tanta il·lusió com jo des del primer dia. Lluny de desencantar-se per la situació que travessa el ciclisme i que tant li ha perjudicat, m'ha fet costat en esta moguda i ha fet una labor increïble. Gràcies tio per ser com eres.
Molt importants han estat aquelles persones a les quals els he demanat col·laboració i, sense dubtar-ho ni un segon, me l'han facilitada. Em referisc a amics i amigues aficionats a la fotografia i a l'escriptura. Mil gràcies a María López Jorge (que faria jo sense tu), a Marteta Ricart, a SuperAmanda Núñez, al gran Santi Arlandis (tinc ganes de conéixer-te en persona), al 'callaet' però gran crack d'Àlex Soro, a Ivanet Pina (quin luxe tindre't Ivan), al meu 'brother' Fernando Gericó, a Xavi Bosch i a Vicent Burguera (grandíssims com sempre), a Gonzalo Fernández de Córdoba (sense paraules), a Javi Rico.... Tampoc m'oblide de les meues xiques de TaliQual Comunicacions, Patri i Sales, dels amics de Entrenamientociclista.com, del mestre Kike Gutiérrez, de Cano FotoSports, de Cultura Ciclista... i un llarg etcètera on tampoc falta el millor periodista espanyol de ciclisme, Luis M. Román Mendoza (Gracias Luis por todo tu apoyo).
Com no, moltíssimes gràcies a tots aquells empresaris i organitzadors que han prestat el seu suport a Ciclismo Valenciano des del número 0, una confiança cega amb nosaltres tot i no haver vist abans cap exemplar imprimit. És just nomenar-los: Cult Bikes, Bicicletes Cabedo, Mortes Bikes, Bicicletes Pardo, Marcha Cicloturista La Titánica, 24 horas Cyclo Circuit, Alé i Coperbikes.
I en este capítol d'agraïments falteu tots els subscriptors, sense els quals res no tindria sentit. Gràcies als qui heu mostrat el vostre interés en rebre la revista en els vostres domicilis. Esperem no decebre a ningú i, és clar, superar-nos i millorar cada número. No fa falta dir que estem oberts als vostres consells, aportacions, suggerències... Gràcies per ser partíceps d'esta bogeria personal que ningú sap on arribarà.

jueves, 8 de enero de 2015

PROPÒSITS D'ANY NOU


Sempre que acaba un any passem pàgina. Encetem un nou llibre, una nova agenda, un nou calendari. Fem allò que en castellà es diu 'borrón y cuenta nueva' i afrontem amb una il·lusió renovada els 365 dies que tenim per davant. A més, sempre ho fem amb nous propòsits, de tot tipus. Un dels meus, i després de l'aclamació popular (bé, només m'ho demana l'amic Santi Morera però ell val per molts) és ressuscitar este blog.

El vicisibicis el vaig crear en 2009 i, any rere any, el nombre de publicacions ha anat decreixent. Tal vegada ho he fet per donar-los la raó a aquells 'experts' que ja auguraven la mort dels blogs fruït de la irrupció de les xarxes socials. Bé, siga com siga, el ben cert és que esta primera entrada del blog de 2015 va dedicada al gran Santi Morera en un any que serà molt especial per a ell i per a la seua Lareta.

De què collons vols que parle, Santi? 
Val, ho faré, ja que estem, de propòsits.

Els propòsits d'any nou estan per a no complir-se. Venen a ser com les promeses electorals, que, per cert, prompte haurem d'acostumar-nos a conviure amb elles.
Des del punt de vista esportiu, i després d'un 2014 més bé sabàtic, en 2015 m'agradaria fer moltes coses però tinc el presentiment que no en faré ni la meitat. La Marató de València, allà al novembre, hauria de ser una de les cites fortes de l'any. I més després del bon sabor de boca que em va deixar la meua primera i única participació en 2013.
A la bici també voldria fer-li més quilòmetres que en 2014 (cosa no massa complicada) i probar amb això del ciclocròs, una modalitat que des de fora m'ha enamorat i que voldria comprovar com d'intens pot arribar a ser eixe romanç des de dins.
En la ment hi ha altres propòsits, més dels que deurien si atenem a la disponibilitat de temps que em deixen les meues obligacions. Siga com siga, si acaben fructificant anirem contant-ho a través d'este humil blog personal.
Abans d'acabar esta primera entrada de l'any, vull desitjar-vos a tots i a totes que tingau un 2015 ple de SALUT i de FELICITAT. Que les vostres vides siguen com les mereixeu i que lluiteu per allò que desitgeu. Una abraçada molt forta amics i amigues.
Ah, per cert, Santi Morera, fes el favor d'obrir-te un compte de facebook que jo ja he complit amb la part del tracte que em pertoca. Jejeje