Em dirigisc hui als milers de lectors i lectores d'este prestigiós bloc per fer-vos un anunci: he tornat a ser pare. Sí, este matí ha vingut al món una tercera criatura. Li diuen Ciclismo Valenciano, i s'afegix a Suheca.com i La Pasarela, les dos perles que havia parit fins ara. Des de hui, som ja família nombrosa, per la qual cosa crec que vaig a demanar-li a Montoro, a De Guindos o a qui siga la pertinent ajuda econòmica.
Bromes a banda, hui és per a mi un dia especial. Els qui em conegueu sabeu que des de menut he viscut amb passió l'esport del ciclisme i, encara que una mica menys, també m'apassiona la que hui és la meua professió, el periodisme. Després de molt de temps rumiant la idea i tractant de donar-li forma, per fi puc dir que he aconseguit complir una vella aspiració, la de posar en marxa la meua pròpia revista ciclista. A més, ho he fet sense por, tot i ser conscient que pot eixir bé però també molt mal. La revista de ciclisme no serà local, ni comarcal, ni provincial. Serà -ho és ja- d'àmbit autonòmic, amb tot el que això suposa. M'han dit que estic boig. I pense que molta raó mouen.
En esta nova entrada al bloc voldria mostrar el meu agraïment cap a moltes persones sense les quals mai hauria pogut posar en marxa este projecte. La primera de totes, com no, la meua Eva, pilar fonamental de la meua vida i que sempre em recolza en allò que faig. Algun dia tractaré de tornar-te tot el temps (i algun euret) que et robe en estes històries.
Una altra persona clau en este projecte ha estat el meu amigatxo Andreset, que ha posat tanta il·lusió com jo des del primer dia. Lluny de desencantar-se per la situació que travessa el ciclisme i que tant li ha perjudicat, m'ha fet costat en esta moguda i ha fet una labor increïble. Gràcies tio per ser com eres.
Molt importants han estat aquelles persones a les quals els he demanat col·laboració i, sense dubtar-ho ni un segon, me l'han facilitada. Em referisc a amics i amigues aficionats a la fotografia i a l'escriptura. Mil gràcies a María López Jorge (que faria jo sense tu), a Marteta Ricart, a SuperAmanda Núñez, al gran Santi Arlandis (tinc ganes de conéixer-te en persona), al 'callaet' però gran crack d'Àlex Soro, a Ivanet Pina (quin luxe tindre't Ivan), al meu 'brother' Fernando Gericó, a Xavi Bosch i a Vicent Burguera (grandíssims com sempre), a Gonzalo Fernández de Córdoba (sense paraules), a Javi Rico.... Tampoc m'oblide de les meues xiques de TaliQual Comunicacions, Patri i Sales, dels amics de Entrenamientociclista.com, del mestre Kike Gutiérrez, de Cano FotoSports, de Cultura Ciclista... i un llarg etcètera on tampoc falta el millor periodista espanyol de ciclisme, Luis M. Román Mendoza (Gracias Luis por todo tu apoyo).
Com no, moltíssimes gràcies a tots aquells empresaris i organitzadors que han prestat el seu suport a Ciclismo Valenciano des del número 0, una confiança cega amb nosaltres tot i no haver vist abans cap exemplar imprimit. És just nomenar-los: Cult Bikes, Bicicletes Cabedo, Mortes Bikes, Bicicletes Pardo, Marcha Cicloturista La Titánica, 24 horas Cyclo Circuit, Alé i Coperbikes.
I en este capítol d'agraïments falteu tots els subscriptors, sense els quals res no tindria sentit. Gràcies als qui heu mostrat el vostre interés en rebre la revista en els vostres domicilis. Esperem no decebre a ningú i, és clar, superar-nos i millorar cada número. No fa falta dir que estem oberts als vostres consells, aportacions, suggerències... Gràcies per ser partíceps d'esta bogeria personal que ningú sap on arribarà.
